Com a exemple: notes 1 i 3 de la pàgina 260. A la primera fa esment de la llista de grans pares de l'alquímia: hi ha Zoroastre, Salomó (història del seu segell), Pitàgores, Averroes i Guillaume d'Auvergne, un canonge de Notre-Dame); a la segona fa esment de des dues escoles en què estava dividida aquesta ciència, la dels hermètics, que cercaven saviesa i comprensió de les lleis de la matèria a través de la pedra filosofal; i la dels bufadors (“souffleurs”; apel·latiu derogatori que suposo que ve de l'instrument del ferrer) que treballaven empíricament per fabricar or.
Les notes són una mena de mini-introducció deliciosa al món de l'alquímia. N'hi ha una (n'he perdut la referència) on explica que gairebé tots els metges de l'època hi tenien com a mínim un cert interès. Recordo que al currículum de Paracels també s'hi incloia, cosa que en el seu moment em va sorprendre. Ara queda clar que formava part del bagatge científic gairebé obligat. I ben mirat, els metges actuals sí que tenen bona part de continuadors d'aquesta tradició, si més no pel que fa al percentatge d'encerts.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada