De la saga Narbeburu

"El fútbol es vida; lo demás, detalles."

Eclecticisme japonès o homenatge a Berlanga?

From Yōshō jidai 幼少時代 (‘Childhood Years,’ 1956), Tanizaki’s memoirs of his early childhood, we learn that his grandfather had converted himself late in his life to the Russian Orthodox Church, and had kept an icon of the Virgin Mary in the house. This eventually led up to the awkward situation at his deathbed when both a Buddhist Nichiren priest – the sect of which his family had been adherents for many generations – and an Orthodox priest arrived, upon which a heated discussion flared up as to how the old man should be buried.

Un Japó inesperat

Anècdotes sobre el supermercat d'al costat de casa meva (Takadaya):
-una vegada vaig arribar a caixa amb una pila de coses i quan anava a pagar em vaig adonar que em faltaven uns pocs iens. Com que -viciós del suc de naronges- n'havia agafat em penso que sis, en vaig deixar una o dues a banda i amb això vaig poder pagar. Un cop el compte saldat la caixera, una dona que sempre em comentava -suposo que li feia gràcia- el nombre de naronges que comprava, amb la complicitat de l'hora i la buidesa del super, va agafar les peces descartades, me les va ficar a la bossa, i em va dir motte kudasai, que me les emportés, amb un gest que no era ni tan sols de complicitat sinó un simple està bé.
-avui a l'hora de pagar el compte eren 957 iens. Jo que miro sempre de desfer-me de xavalla faig un cop d'ull a la cartera i en monedes soltes tinc només sis iens, o sigui que li dóno el bitllet de mil i prou. I la dona -una altra- que se n'adona em diu una cosa així com esperi que el puc ajudar, i treu el que de totes totes m'ha semblat el seu propi moneder i em dóna un ien, que feia el setè, i així m'estalviava de carregar monedes a la butxaca.

Precocitats

Ahir, fent la penúltima amb uns amics vam anar a Piano, un bar -l'única cosa assimilable a bar que hi ha per aquí- on anem sovint: hi havia una nova cambrera, de 36 anyets, va dir. D'aquí a pocs mesos serà àvia. La seva filla en té 16. M'imagino la Rachael de iaieta i tinc una sensació d'irrealitat total.

Lingüística

Sobre la impossibilitat de l'existència d'un llenguatge estrictament personal: Consider the Lobster, p.87-88, nota 32.

Diccionari ociós

FEBRE CONILLERA: SN, malaltia fingida o imaginària que serveix de pretext per a no treballar.
(Ve't aquí una expressió molt útil que desconeixia)

Formalitats

A un article sobre una nena que accidentalment va ser intoxicada per traces de cacahuets en unes ametlles dóna aquest comentari:
The lawyer also told the Lucentes [la família] that under Japanese law, a company that admits wrongdoing is liable only up until the time of the admission. It can be held responsible for medical bills or other damages until then, but not afterwards.
La rellevància del valor nominal de tot al Japó és una cosa fora mesura. Una mera formalitat com aquesta cancel·la responsabilitats que poden arribar a ser molt i molt greus.