Somni

L'altre dia vaig tenir un somni curiós.
Hi havia un gatet, amb les orelles una mica grans, preciós, semblava un gatet d'anunci de televisió, amb un pèl finíssim i sedós. Jo li ficava l'índex a la boca per que hi jugués, i el gat començava a fer-hi mossegadetes suaus i joganeres. Jo em meravellava perquè el gat semblava saber modular-les perfectament per tal que allò continués sent un joc, sense arribar a fer-me mal. I quan m'hi fixo, les seves dents delanteres eren planes, com les dents de llet d'un nen, amb uns ullals afilats, això sí, però les dents amb què jugava eren els incisius plans. Sorprès per una dentadura tan poc felina me li miro la cara i el gatet encantador s'ha transformat en una cosa estranya, amb trets humanoïdes. De fet, la seva cara està en procés de transformació: el gatet resulta ser un nen petit, i quan ja ha adoptat del tot la seva forma humana m'explica (a mi, a qui em pot fer confiança perquè sap que sóc bo) que ell en realitat és un nen, però que adopta l'aparença d'un gatet perquè és orfe, no té ningú que el cuidi, i com a gat rep més atenció dels desconeguts que com a nen: li donen menjar i el deixen fer a les cases, mentre que com a nen està desemparat del tot. La societat de què parla és la del meu barri d'infantesa, ara tan canviat per la nova immigració. Em ve a dir que la societat de la qual jo sóc producte, la de la immigració castellana, ara és pitjor, que la gent que abans l'hagués cuidat ara ja no ho fa. Després d'un tall, el veig a un carrer al costat de casa dels meus pares, per la vorera, davant d'un restaurant xinès que al somni està on en realitat hi ha un locutori portat per bengalís: ara novament amb la seva forma de gat va avançant per la vorera, no esperant res de ningú més (dels vells habitants del barri), només d'aquests nouvinguts que es giren per fer-li alguna carantoina, i que són -em diu de manera gairebé telepàtica- els qui el tracten millor.
Somni amb consciència social, com si diguéssim.
Si no fos perquè... en comentar-lo al Chris, un nord-americà que volta per aquí, hi va trobar un altre significat molt més... ehem, fonamental. Em va dir que segons Jung els gats volen dir pussy. I aquí una interpretació es va fer evident: el que abans veia com només un cony, va adoptant forma humana.
Estarà canviant la meva concepció de les xones... perdó... de les dones?