Murakami Haruki, TV-people
Quan la protagonista vol parlar del que hi havia a l'inconscient del seu company troba la imatge del bosc: あなたが飛行機のことを考えていなかったとしても、あなたの心はどこか遠い森の奥の方で飛行機のことを考えていたのよ: tot i que tu no estiguessis pensant en un avió, la teva ment (en japonès el cor és la ment, l'esprit francès), al fons d'un bosc perdut en la llunyania, hi pensava.
TVピープル, Murakami Haruki, p.70
Una meva companya de la facultat volia fer la seva tesi de màster sobre el bosc chez Ôe Kenzaburô, on hi és present de manera abundant i conscient. Que un escriptor tan desjaponesitzat com el Murakami Haruki trobi aquesta metàfora per referir-se a l'inconscient ens parla potser de com el bosc està arrelat a l'imaginari japonès.
Ara bé, vivint a Nagano, envoltat de muntanyes, una de les coses que més m'ha sorprès des de que vaig aribar-hi ara fa nou mesos és la relació distant que la gent sembla tenir amb el bosc. Com a mínim físicament hi ha una distància estranya: no semblen anar-hi sovint. De fet, costa de trobar camins que penetrin al bosc de manera natural, des de qualsevol carreró per darrera de l'última renglera de cases. Hi van en cotxe, als llocs on es pot anar en cotxe, però a ningú sembla acudir-se-li d'anar-hi a fer un volt si no és a les zones estrictament preparades, senyalitzades, aplanades i desmuntanyitzades. A zones perfectament civilitzades. Per a ells la muntanya (la natura) sembla ser un lloc inaccessible i agreste, i sempre serà millor visitar un jardí.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada