Diccionari ociós

Catalanismes en el castellà argentí:
REPTE: “Em plaïa intuir les paraules que ens diríem, el seu repte per la meva tardança i com jo calmaria el seu enuig amb la nova de la festa.” (de Tots els contes d'en Pere Calders, Ed.62, col·lecció La Butxaca, p.79.)
La paraula catalana és l'orígen de l'expressió argentina retar. Pensava que era una expressió en desús, però ve't aquí que me la trobo al Calders.
La troballa em fa pensar en un altre exemple:
pibe (i el seu femení pebeta) vénen del català pevet : sembla que aquesta paraula era usada per referir-se als bebés, que abans de la invenció dels dodotis tenien tendència a fer una oloreta de collons, sempre cagats i sense tenir a mà sol·lucions higièniques urgents. El pevet era una mena de safata on es cremava encens a les esglésies. La cendra que hi quedava feia pudor, i l'estri era sinòmim de caqueta. Suposo que és de la mateixa arrel que el peveter de la flama olímpica. La meva font és una nota a peu de pàgina de l'edició de Cátedra de Las armas secretas de Cortázar. (Hi ha, però, una contradicció entre la meva font i el Diccionari Català-Valencià-Balear, segons el qual pevet vol dir: pastilla aromàtica que es crema per perfumar l'aire. Podria ser una contradicció només aparent perquè tot plegat sembla que hi ha coïncidència quant a l'àmbit semàntic de les olors.)