Somni fumbuleru

La nit de l'Inter-Barça em vaig despertar cap a quarts de tres (m'havia de llevar una hora més tard per veure el partit) havent somiat amb una jugada. Un Márquez diminut, sobre una superfície que semblava una mena de taula de ping-pong, marró, evidentment sense xarxa perquè es tractava de jugar a futbol -una taula, vaja- robava una pilota i llençava el contraatac. La passava al forat, on jo temia que primer arrivaria un defensor contrari (que, en tot cas, no es veia enlloc a sobre de la taula), però un Messi també diminut la dominava abans que cap ombra li fes oposició, i ara convertit en una formiga encara més petita que aquella en què en Márquez també s'havia convertit, la formiga-pulga vaig pensar, agafava la pilota (ara amb una estranya forma d'engruna de pa) com ho fan les formigues, amb les mandíbules, i avançava inexorablement cap a la porteria, fent alguna marradeta d'aquestes que fan les formigues com per orientar-se millor, però sense perdre de vista l'objectiu del gol.