Post no masclista que pot ser molt fàcilment acusat de tal (feministes tipus Gemma Lienas, absteniu-vos)

Tinc un amic, casat amb una japonesa, que en aquests moments té un afer amb una dominicana també casada amb un japonès: un troç de negra amb un cos impressionant. La qüestió és que el cos només té un petit punt feble... bé, dos: els pits. Són flàccids fins al disgust. Li penjen. Li cauen que semblen metàfores de les esperances de joventut. Fan bo aquell acudit que diu què tenen entre els pits les dones de quaranta que no tenen les de vint? el melic. I els té grans, a més a més (té collons enrollar-se amb una tia amb una bona pitrera a un país on aquest tema és problemàtic i que això acabi sent un motiu d'insatisfacció), grans i van ballant i per tant no es deixen ignorar: sempre són pel mig. Al meu amic li fan una mica de fàstic... bé, bastant de fàstic. Tocar-los, encara, però llepar-los... ecs! I ha trobat una sol·lució amb la qual malauradament la seva altrament satisfactòria amant no sempre col·labora: li diu que es quedi amb el sostenidor posat, que això l'excita molt més que veure-la despullada, i amb això s'estalvia la part desagradable de l'assumpte.