Qüestió de nivells

Els amics llatinoamericans que visiten Barcelona sempre es queden bastant parats davant de la distribució de plantes dels pisos de l'Eixample. Això d'incloure un entresòl i un principal entre la planta baixa i el primer pis sembla una mania estrictament barcelonina que accepten com un tret més de la idiosincràcia local. Veient que ja tenim el català, la barretina i l'espardenya, troben que només és una altra dèria identitària i l'assumeixen amb una certa expressió de perplexitat.
El tema del compte dels pisos canvia segons el país. A Amèrica pel que sembla la planta baixa és planta baixa i a partir d'aquí comences a comptar fins a l'últim pis, d'aquí la sorpresa dels meus amics. Als edificis moderns a França (almenys a Toulouse) el tema de les plantes és esborrat i cada apartament té un número, però la primera de les xifres no n'indica la planta, amb la qual cosa el 143 pot estar a la quarta i el 207 a la vuitena. Les plantes queden en certa manera esborrades com a criteri de divisió de l'edifici i trobar una porta en concret pot ser prou complicat: un cacau ben francès. A Àsia la planta baixa és la primera, i el que per a nosaltres (si ens estalviem curiositats barcelonines) seria la primera per a ells és la segona. Encara recordo amb gràcia com em va sorpendre de veure que en un edifici oficial a Dhaka havien fet el rètol amb els números àrabs (anglès) i els bengalís décalés: acostumat al desastre quotidià del país vaig pensar quina colla d'inútils, que no saben ni posar els números com toca.
Però tornem a Barcelona: jo que em pensava que això del principal eren collonades laietanes i ahir, a La Vie, mode d'emploi em trobo amb aquesta divisió dels primers pisos a París: rez-de-chaussée, entresol, étage noble. O sigui, que la originalitat barcelonina sembla ser una mera còpia del París de l'època. La sospita es veu reforçada pel fet que aquesta divisió és típica dels edificis clàssics de l'Eixample, fets en una època on la referència era precisament París. N'hi haurà que ho discutiran, i que diran que no, que de còpia res, i que és una nomenclatura ben nostrada, però em fa l'efecte que en això de les referències, de qui imposa modes i qui les segueix, també hi ha nivells.