Curiositats pedagògiques

(Comentari de ja fa un temps: fa mesos que no em dedico a escriure al blog de manera regular, de manera que aquest que ara faré us arriba amb tot aquest temps de retard. No n'és, però, un d'actualitat i l'interès que pugui tenir el té independentment del moment en què l'escrigui. Certs temes interessants m'els apunto en una llibreteta i en faig posts setmanes, mesos després.)
A l'escola, quan hi va haver els Jocs Olímpics d'hivern, a l'hora de dinar passaven les emissions que tinguéssin a veure amb atletes japonesos. Hi ha un circuit intern de televisió amb connexió a totes les aules per on normalment passen vídeos irrellevants gravats pels propis estudiants, entrevistes als professors, collonades culturals que s'han d'anunciar i nimietats similars. Però durant els Jocs Olímpics (per cert, res a veure, però... per què Jocs Olímpics s'ha d'escriure amb majúscules i partida de botifarra amb minúscules?) posen la tele i passen les competicions dels japonesos que toquen aquell dia. Em va semblar una tria curiosa: se suposa que el circuit de televisió, a les aules, es fa servir per coses que són rellevants pedagògicament o cívicament per al conjunt de l'escola... i això em deixa amb la impressió que els Jocs Olímpics -l'actuació de japonesos als Jocs Olímpics- és d'alguna manera cívicament rellevant.
En algun moment he tingut la impressió, quan aquests (i aquí el pronom no hauria per tant de ser Aquests?) s'acostaven que la gent hi feia referència com si es tractés d'una cosa realment important, com si fossin un element que defineix la realitat a l'alçada dels esdeveniments polítics o socials d'envergadura. Que defineixen la realitat social d'una manera particular, com el futbol pot fer-ho a casa nostra, però alhora amb un significat acceptat per tothom com més profund, perquè és impensable que a casa nostra el passin imatges de la final de la Xàmpions a l'escola (tot i que no posaria la mà al foc en aquest punt): les imatges dels Jocs són rellevants per als estudiants en tant que estudiants, i per això les passen. No puc concebir que sigui altrament, és l'única hipòtesi per explicar que passin els Jocs Olímpics i no la Copa del Món de futbol (això sí, si d'aquí a deu dies hi ha sorpresa us n'informaré puntualment, però això no canviaria gaire les coses: hauríem d'explicar el mateix fenòmen, però no limitat a un sol esdeveniment sinó generalitzat a tots els esdeveniments esportius d'abast planetari concebuts com una mena de representació simbòlico-esportiva del món).
Doncs això, que els Jocs semblen tenir una dimensió que no acabo de copsar. La veritat és que ni tan sols ensumo què pot arribar a ser. Continuaré investigant, però donat el meu interès per les Olimpíades és possible que el meu interès no doni per arribar massa lluny.
Això sí, els nens, davant de la pantalla, estaven calladets com mai.