Orthodoxy, G.K. Chesterton (1908), Dover publications, 2004
Encara no l'he acabat, però ja me'n faig una idea.
Llibre curiós. Quan vol argumentar, quan vol ser positiu, fa figa. La seva manera de refutar les filosofies que no li semblem satisfactòries (materialisme, racionalisme...) és prou divertida: es dedica a trobar-hi contradiccions en relació al tema del cristianisme, i d'aquestes contradiccions dedueix que aquest és una filosofia vàlida. Fa una afirmació factual en base a raonaments teorètics: confon els resultats de la ciència amb les conclusions del manual de metodologia de la ciència. En darrer terme, el seu discurs l'única cosa que fa és mostrar que la idea de què ens parla és prèvia a tots els arguments sobre la seva validesa -i per tant condiciona tota la seva argumentació .
Per contra, quan el llibre deixa de ser positiu, i és explícitament normatiu, personal, és un escriptor molt seductor: quan argumenta sobre la condició de la realitat com a misteri només comprensible a través del llenguatge dels contes de fades, de la seva percepció d'una realitat encantada. O quan parla de la religió com a relat satisfactori d'aquesta realitat gràcies als misteris, és d'una finesa literària encantadora.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada