La foto correspon a les meves samarreta i tovallola assecant-se al balcó de la sala d'anglès (on passo pràcticament tot el temps que no tinc classe). Normalment vaig a la feina en bicicleta. Una mica menys de vint minuts: set o vuit de terreny més o menys pla; i deu de pendent ascendent, progressivament més escarpat. Els cinc últims són de Tourmalet. Resultat: arribo a l'escola impresentablement xop de suor. M'haig de canviar de roba, òbviament, i després de fer-ho estenc la samarreta i la tovallola que he fetes servir al terra del balcó, per tal que s'assequin. La qüestió és que després d'estendre-les tanco la porta corredissa de vidre perfectament transparent, per evitar que es puguin veure fàcilment.
Quan tenim davant una cosa però la mirem a través d'una finestra una part de la nostra atenció es desvia per “mirar” la finestra, i això acaba amagant la cosa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada