dilluns, 13 de juliol del 2009

Cròniques marcianes

Un nano, estudiant meu de segon any (tretze o catorze privameves): fa servir ulleres però se les treu durant la classe. Una mica retardadet. Divendres passat, quan li vaig fer una pregunta per practicar l'estructura del dia, va mirar cap a la pissarra per llegir-la -senzilla com era- i, no guipant-hi bé, va fer una rodona amb l'índex i el polze de la mà esquerra, se la va posar davant de l'ull corresponent en substitució de les ulleres (perquè no amb les dues mans? em demano ara), i després d'un esforç per agusar la vista, va aconseguir llegir la frase.
Una estona després, també per mirar la pissarra, va agafar les ulleres, plegades a sobre del pupitre, i en comptes de posar-se-les normalment, les va sostenir davant dels ulls, amb les branques sense desplegar, i va llegir el text corresponent. La qüestió és que les va sostenir a l'inrevés, és a dir que la lent feia la funció oposada a la que li tocava. I tot i així, va aconseguir, amb aquesta ajuda, llegir-lo correctament.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada