El Japó misteriós

El temps de les orenetes s'acaba,
el vent remou l'herba
mentre en quedi.

Fa uns dies, fent una cervesa amb uns amics, un d'ells, en Chris, va explicar una anècdota. Val a dir que és un nord-americà que fa vuit anys que viu al Japó i que parla un japonès bastant decent; això, per dir que ha tingut temps i ocasions d'arribar a un cert grau d'intimitat amb el país i amb la seva gent. Estàvem parlant de com els xinesos són diferents dels japonesos (ho són tant, de fet, que -pensant-ho bé ara, assegut davant de l'ordinador- el fet d'estar parlant d'aquest tema sembla una pèrdua de temps total) i en Chris, després d'una de les seves pauses d'antropòleg de bar com per indicar que el que anava a dir era important, ens va explicar: que l'altre dia era a Matsumoto, al carrer, esperant no sé qui, i que li va venir un paio que li va oferir putes. No, no, gràcies. I el paio que hi insisteix. I ell que torna a refusar-les. A còpia d'insistència, van acabar iniciant una conversa mínima, típica d'estranys: d'on ets, què fas, quant de temps fa que ets al Japó... la reciprocitat obligada va portar l'altre a compartir que era xinès. Cony! Xinès... i aleshores el meu amic va passar a fer d'entrevistador. Li va demanar per la feina i tot plegat, i en un moment donat, veient que n'aconseguia respostes significatives (primera diferència amb una japonès), va i li pregunta: i el teu cap, és japonès? I el paio que diu que sí; i què tal és estar sota les ordres d'un japonès? I el paio que fa: eeeeeeh! Chotto hen desu ne! (Ostres! Una mica estrany, la veritat...). I li comença a explicar que mai no sap què pensa, ni què hi ha darrera de la màscara que sempre du posada, i tot de detalls d'aquest tipus, coses que tots hem experimentat moltes vegades. És a dir: en Chris va tenir un moment de veritable comunicació amb algú, comparat amb la impressió d'anòmia que caracteritza l'espai comunicatiu quan la contrapart és japonesa. I com a conclusió, en Chris va afegir-hi: “Era un paio que acabava de conèixer, i tot i així, tenia la sensació de tenir-hi més en comú que amb qualsevol japonès.”
Voilà le Japon mystérieux.

Florentino nos ficha

No us perdeu, sobretot, el detall del comentari quasi metafísic de l'ultrasur:
http://www.elmundotoday.com/2009/08/florentino-perez-ficha-al-barca/

Social skills

L'altre dia, quan vaig anar a correus amb mon pare per enviar-me la capsa amb llibres (i formatge, pernil i llenties, tot i que això no declarat al formulari corresponent) vaig tenir un exemple de les seves habilitats socials: feiem una cua llarga, amb un noranta per cent d'immigrants prenent paciència calladament, i mon pare anava descabdellant una conversa una mica inconnexa, com mirant d'aprofitar el que ja era l'últim dia d'estada del seu fill a Barcelona.
-Y ya, hasta el año que viene, ¿no?
Anava parlant a crits que feien girar-se gent, que suposo que es demanava quina era la necessitat de fer tant de soroll per tot plegat tan poca cosa. Aquesta gent tornava a mirar endavant, com comprenent la situació, quan jo li responia amb un to de veu que feia evident el seu problema de sordesa.
-Y allí, estás bien... (a mig camí entre la pregunta i la constatació)
-Sí, sí, estoy bien. Tranquilo...
-¿Y estás bien tratado?
-Sí, sí.
El tema que donava sentit a les seves preguntes quedava no enunciat: quan tornaràs de veritat, en comptes d'anar venint de vacances per dir sempre que més tard? I tot buscant raons per reforçar la seva posició, la de la necessitat de tornar perquè com a casa no s'està enlloc, va i deixa anar la reflexió:
-Claro, los de fuera siempre están peor vistos...
-...
No hi havia manera que els vora trenta o quaranta immigrants que ens envoltaven no ho haguéssin sentit. Em va fer la impressió que en aquell moment tothom mirava fixament cap a un altre lloc, qualsevol altre lloc. I davant de la meva resposta que trigava, la va reblar del tot:
-¡Es normal...!

Identitats

A Begues (Baix Llobregat), a Genó (Segrià), i a Soria hi ha els jaciments arqueològics de producció de cervesa més antics d'Europa http://www.elpais.com/articulo/cataluna/artesania/redescubre/cerveza/elpepuespcat/20090823elpcat_7/Tes

Esfereïdor

Un article d'en Vargas Llosa que paga realment la pena de llegir:
http://www.elpais.com/articulo/opinion/mundo/vivimos/elpepuopi/20090823elpepiopi_12/Tes
Si no m'equivoco el Walter Souza en qüestió és un paio que sortia en una peli, Manda bala (Dispara), de les poques que he vist en pantalla gran des de que vaig arribar al Japó, politicastre immune a tot, ficat en mil assumptes de corrupció.

Tot parlant de periodisme i internet (i per tant, de blogs)

La opinión, esa emotividad mal editada.
Julio Ortega (www.biografiasyvidas.com/biografia/o/ortega_julio.htm)
http://www.elpais.com/articulo/opinion/Leer/futuro/elpepuopi/20090823elpepiopi_4/Tes